rrat-disseny-homeLogo de rratDissenytel. 93 892 19 71  |  657 44 82 74  |  info@rratdisseny.com
rrat Disseny a LinkedinObrir el perfil de rratDisseny a Google+Obre el perfil de rratDisseny a Behancé rrat_disseny a Pinterest Obrir la pàgina de contactes de rratDisseny

CONCURS DE DISSENY

Làmpades de disseny

Concurs de disseny

Aquest matí he rebut un correu electrònic convidant-me a participar en un concurs de disseny pel logotip d’un restaurant de la comarca. El primer que penses és que han pensat amb tu i fa molta il·lusió, però a mesura que he anat llegint el correu la il·lusió s’ha convertit en enuig i després en decepció. No estic en contra dels concursos, tot el contrari. Penso que és molt bo que un grup de professionals s’uneixin per donar solució al tema que es proposa, però d’aquí a treballar de franc o gairebé de franc….

Tots plegats hauríem de plantejar-nos si és correcte convocar concursos sense un mínim de condicions. Aquest és el correu electrònic que he rebut:

“Ens posem en contacte amb vostès, perquè aquest any el nostre restaurant celebra el seu  aniversari, i creiem que necessita una imatge corporativa adequada als temps que estem vivint, ja que la imatge actual del restaurant és bastant antiga, i no projecta tot el que és el restaurant actualment.

És per això que hem fet un concurs de logos, i els invitem a què creïn el disseny del logo que serà la imatge del restaurant durant els pròxims anys.

Estaríem molt agraïts que ens fessin un disseny de logo, i per gratificar l’interès dels concursants, el logo guanyador s’endura un premi de:

100 € i un sopar per 2 persones al Restaurant.”

Us deixo a continuació un manifest de l’Associació de Directors d’Art i Dissenyadors Gràfics ADG-FAD pel que fa a la convocatòria de concursos entre dissenyadors.

Concursos entre dissenyadors:

Sovint es dóna el cas que es convoquen concursos entre dissenyadors per trobar una solució a un problema o per resoldre una necessitat concreta com és la creació de la imatge d’un esdeveniment, una imatge corporativa, etc. Aquests concursos suposen per part dels convocants un esforç per plantejar el problema (que s’elabori un briefing) i l’obtenció d’una sèrie de propostes on triar. Es un sistema que principalment permet veure solucions diverses i en alguns casos pot permetre que el convocant ampliï el seu ventall de dissenyadors coneguts i acabi treballant amb algun altre que d’altra manera potser no hauria conegut.

A vegades també es planteja la mateixa convocatòria com un esdeveniment públic que donarà rellevància no tant al dissenyador com al convocant o al tema del concurs, com seria el cas d’un concurs de cartells per a una festa major on la mateixa convocatòria participa de l’esperit de l’acte. Hi ha dos tipus de concursos: els concursos oberts a tothom, en què no es remunera la participació i només es premia el guanyador, i els concursos en què es convoca un nombre restringit de dissenyadors i on es paga per participar-hi, a banda del premi que s’obtingui per guanyar-lo.

ADG-FAD

A l’ADG-FAD estem en contra dels concursos de la primera modalitat per una sèrie de raons que exposem a continuació. Pel que fa als segons, creiem que cal fer-los sota unes determinades condicions mínimes que també explicarem. No acceptant participar en segons quina mena de concursos i fent-ho saber pot ajudar a canviar les coses. En tot cas, volem deixar clar que és responsabilitat de cada dissenyador —estudiant, principiant o ja establert com a professional— considerar si ha de presentar-se a un concurs, siguin quines siguin les condicions.

Per què no s’han de fer concursos oberts?

En els concursos oberts no acostuma a haver-hi contacte directe entre els convocants i els participants. Es publiquen unes bases i qui hi vol participar s’ajusta a unes condicions tècniques sense poder saber més coses. Això fa que sovint es puguin produir malentesos sobre la natura l’encàrrec o que no es pugui obtenir informació detallada. Com que no hi ha diàleg amb els convocats i donat que hi haurà moltes solucions a triar, hi ha el perill de creure que entre les solucions presentades, al final “algú l’encertarà”.

Generalment, en un concurs obert hi participaran més dissenyadors que no pas en un de restringit. Però una major participació no garanteix més qualitat. Sovint més aviat passa al contrari: hi deixen de participar molts dissenyadors professionals.

Un concurs obert significa que moltes vegades el convocant no es plantegi a fons quin és el problema que té, quins són els requeriments exactes o s’estalviï d’explicar quin és l’entorn de la problemàtica.

Moltes vegades, en acabar el procés del concurs, el convocant fa una exposició de les propostes o bé una publicació. Tot i que generalment es fa només amb la intenció de mostrar els diferents processos i de passada “promocionar el disseny”, està clar que, amb més o menys bona voluntat, el que únicament s’aconsegueix és presentar el convocant com un mecenes, no pas promoure el disseny.

Disseny gràfic

El disseny gràfic, en ser una disciplina relativament nova, encara es considerada una anormalitat, una excepció. Disseny es encara per a molta gent una cosa relacionada amb l’enginy, la ocurrència o el bon gust. Els concursos oberts perpetuen la idea del disseny com una cosa meritòria, com si aquestes convocatòries fossin un concurs de talents artístics en comptes de posar l’atenció en el plantejament del problema (que molt sovint significa també començar a resoldre part del problema) i el procés.

En un concurs obert entre dissenyadors es fa treballar molta gent de franc per obtenir una sola solució que es paga, cosa que no es fa amb altres professions. Per què els dissenyadors hem de treballar de franc? I per què no ho fan els advocats, per exemple?

Tampoc serveix de gaire demanar “només un cert nivell de presentació” com ara esbossos o unes idees bàsiques. És precisament aquesta part del procés la més difícil de resoldre i generalment la més important.

Si bé és veritat que els concursos oberts poden ser una bona oportunitat per a que dissenyadors joves o no prou coneguts puguin arribar a fer encàrrecs importants i visibles, aquesta formula no hauria de ser l’única manera d’accedir a aquest nivell. El mercat ha d’aprendre a donar joc als dissenyadors novells en la seva justa mesura i no a traves de mostres de mèrit. I, en tot cas, no ens enganyem, la finalitat última dels concursos no és donar oportunitats, sinó obtindre solucions entre les que triar.

Alternativa

L’alternativa als concursos oberts i no  retribuïts són els concursos remunerats que, naturalment, han de ser restringits. En un concurs d’aquest tipus no es fa treballar els dissenyadors de franc, se’ls paga per les seves propostes, es tirin endavant o no. Fàcilment aquestes propostes, si són pagades, s’elaboraran amb més interès i no pas “provant a veure què passa” com pot passar en un concurs obert. I també es dóna el cas que el convocant acostuma a valorar més allò que ha pagat, i això es pot traduir en un judici més atent.

Sigui com sigui, és imprescindible que tot concurs estigui regit per unes bases que fixin les regles del joc, que ajudin a definir el projecte per part de l’entitat convocant i que protegeixin el professional de possibles irregularitats. Segons l’ADG-FAD les bases d’un concurs de disseny haurien de contemplar, com a mínim, els següents punts:

Condicions per als concursos restringits
Definició d’un objectiu: el projecte específic o l’objecte a dissenyar (per exemple un cartell, una marca, un embalatge, etc.)
Definició d’una finalitat: quin ús es farà de la peça creada pel dissenyador (per exemple comunicar un esdeveniment, promocionar una marca, etc.)
Requisits: explicació de les característiques del projecte, aplicacions, condicions tècniques, etc.
Definició dels participants: a qui es convoca (si és un concurs obert només a estudiants, un concurs restringit a un llistat de professionals, etc.)
Composició del jurat: el participant té dret a saber qui jutjarà la seva feina, quina és la seva professió i amb quin criteri es valorarà. Des de l’ADG-FAD recomanem que com a mínim la meitat dels membres del jurat siguin dissenyadors gràfics en actiu.
Premis: ha de concretar-se el premi i si el fet de ser premiat comporta alguna obligació (per exemple participar en actes públics, etc.) També és convenient especificar si el premi es pot declarar desert o no.
Drets d’autor: el convocant ha d’establir de forma clara les condicions d’adquisició dels drets d’explotació.

Junta directiva de l’ADG-FAD,

Associació de Dissenyadors Gràfics i Directors d’Art

Juny 2008